dimecres, 20 de gener de 2010

Ermita de Miralpeix de Capella (Ribagroça Occidental. Osca)




Itinerari/Situació


L’edifici de l’ermita de la Transfiguració de Miralpeix es troba a 3 quilòmetres a de Capella, en direcció a Roda d’Isàvena, a la ribera esquerra del riu Isàbena. Es troba emplaçada sobre una petita plana, molt a prop de la carretera A1605 de Graus a la Vall d’Aran, just a l’altra banda del pont que travessa el riu a l’alçada del punt quilomètric 8. Tota ella es troba envoltada per terrenys de conreu. Si arribem des de Capella, no més travessar el pont ens podem aturar en un descampat que hi ha la dreta de la carretera. Des d’aquest punt anirem a peu pel camí que surt en direcció a l’església, que salva el desnivell entre la carretera i la petita plana on es troba l’ermita. (No confondre aquest camí amb el GR1 que passa just pel peu del pont, doncs tornaríem a Capella).

Història de l’edifici
Les primeres notícies documentals en les que trobem esmentat el nom de Miralpeix corresponen als censos dels anys de 1381, 1385 i 1549. En aquest apareix citat un tal Joan de Miralpeix com a jurat de Capella d’aquells anys, i un tal Pere de Miralpeix que es nomenat com a prohom de la vila.
El mas o lloc de Miralpeix apareix esmentat molt més tardanament, censat per primer cop com a ens autònom l’any 1586. Sembla ser doncs, que d’una antiga casa pairal, avui en dia desapareguda, només es conserva l’església.


Descripció de l’edifici
Prop dels peus de l’església trobem les restes d’un pou o cisterna per a contenir aigua i d’un celler o magatzem, al costat d’una cabana que sembla ser resta d’una construcció més amplia. Pot ser es tractin de les restes del desaparegut Mas de Miralpeix, al qual pertanyia l’ermita.
L’edifici te una senzilla planta de nau única rectangular, lleugerament trapezoïdal, essent un xic més ample a la banda dels peus. Presenta absis semicircular orientat a l’est, precedit per un arc triomfal, i porta al mur de ponent.
La coberta, probablement la part de l’edifici més malmesa, es a dues vessants, amb lloses de pedra, moltes de les quals han desaparegut. La volta de la nau es de mig punt i la de l’absis de quart d’esfera. El paviment, què és de llosa, actualment no es pot apreciar degut a que es troba totalment recobert per una capa de terra d’uns 5 cm. de gruix. Aquest paviment presenta un graó a uns 2,10 m. de l’arc triomfal, de manera que aquest tram de la nau i l’absis es troben a un nivell lleugerament més elevat que la resta de la nau.




L’ermita presenta tan sols tres finestres, totes elles molt senzilles i de dimensions reduïdes. Una al centre de l’absis, una segona al mur de migdia de la nau, al costat de l’arc triomfal i una tercera al centre de la part superior de la façana, per sota de la línia de coberta. Les dues primeres són poca cosa més que simples espitlleres, esqueixades només vers l’interior. La de la façana tot i ésser molt petita, és més completa i presenta doble esqueixada. A la part superior de la finestra hi ha un forat que dona a la teulada, que podria tractar-se de un forat per a una corda de campana. Malauradament no es conserva cap indici d’espadanya o element similar on es trobaria l’esmentada campana.



La façana principal es troba als peus de l’església. Presenta una porta de mig punt amb grans dovelles, uns grans carreus angulars i la petita finestra central a la part superior, abans esmentada. Aquesta façana és el resultat de una reforma practicada a la façana original, què deuria tenir la mateixa estructura que l’actual, essent la porta més senzilla. La porta actual, de la que dos dels carreus dels muntants són encastats en el mur i serveixen de suport a la resta, sembla, com tota la façana, adossada al mur original. Davant la porta encara es pot veure, tot i que mig soterrat, un graó d’accés. El nivell del terra de tot el perímetre exterior del temple ha estat lleugerament elevat, com a conseqüència de les tasques de conreu que es practiquen al seu voltant, restant tot ell un xic enfonsat, en especial la zona de la capçalera. A la part superior dreta de la porta hom pot apreciar una petita fornícula o nínxol, de factura probablement posterior a la resta, dedicat sense dubtes a acollir la figura d’un personatge sant.
L’aparell emprat per la construcció es de mides petites mal escairat però ben disposat i millor treballat a l’absis i a les voltes. És conformat per pedra diversa, essent les filades centrals superiors de la volta de la nau de l’absis de pedra tosca, tècnica que s’emprava per tal d’alleugerir el pes de la coberta. Els carreus són lligats amb morter de calç.
Al costa inferior dret de la finestra del mur de migdia trobem un armari practicat al mateix mur, de forma quadrangular i de petites dimensions per a guardar objectes litúrgics. Al mur de tramuntana hi ha un altre armari encastat de dimensions molt més grans, d’època clarament posterior. Cap dels dos no conserva les portes de fusta amb les què deurien tancar-se.ç
Tant a l’interior com a l’exterior el conjunt no presenta cap element de ornamentació arquitectònica.



El conjunt actual, a excepció de la façana i de l’armari del mur nord, correspon a una mateixa campanya constructiva. La simplicitat de les seves formes, la manca de decoració arquitectònica, responen a les característiques generals de l’arquitectura romànica típica de la comarca Ribagorçana i d’altres properes. Malgrat la manca de tot element referencial, la qualitat d’execució com es demostra en el paviment, o el coneixement de l’ofici per part dels constructors com queda palès amb la utilització de pedra tosca per les filades de carreus superiors de la coberta de la nau i de l’absis, creiem que podem refermar l’opinió de Manuel Iglesias Costa que emplaça la data de construcció del temple, com a mínim a la primera meitat del segle XII , tot i que creiem que ha de situar-se uns anys més tard, ja dins la segona meitat del segle XII



BIBLIOGRAFIA


IGLESIAS COSTA, Manuel: 1985: Arquitectura Románica. Siglos X-XI, XII y XIII. Col. Arte Religioso del Alto Aragón Oriental, Vol. I/1. Akibos Ediciones. Barcelona.


CASTILLÓN CORTADA, Francisco: 1989: Sant Martín en la zona oriental oscense: San Martín de Capella (2), Col. “Cuadernos Altoaragoneses”, núm. VI. Diario del Altoaragón, Diumenge, 28 de maig de 1989.