L’església
de Sant Pere de Vinaixa conserva en el mur de ponent, als peus del temple, una portada amb diversos elements de
decoració escultòrica. Aquests es concentren en l’arquivolta central, el guardapols,
imposta i capitells.
Façana de l'església de Sant Pere de Vinaixa
Font: http://vinaixa.ddl.net/?ap=czo1OiJsbG9jcyI7&ida=czozOiIxMDkiOw==&ids=czoyOiI3MSI7
Es
tracta d’una portada d’arc de mig punt amb tres arquivoltes i els seus respectius muntants amb sengles
capitells i columnes.
La
decoració de l’arquivolta central és un senzill motiu ornamental d’arcuacions
lleugerament apuntades, sense cap tipus de filigrana.
Tant
el guardapols com la línia d’imposta que recorre la part superior dels
capitells d’ambdós costats, presenta ornamentació en forma de puntes de diamant
amb línies que repeteixen el seu perfil a l’interior de cadascuna de les cares
de cada prisma.
Més treballats són els sis capitells, tot i que
també dins un mateix sentit ornamental geomètric, sis per banda, que trobem als
muntants. Presenten una estructura d’entrellaços rectilinis que generen espais
romboïdals en els que s’inscriuen diversos motius ornamentals, tot amb molt poc
relleu, amb un tractament quasi superficial del dibuix. En tots ells les
sanefes que generen aquests rombes presenten cercles a imitació d’una cinta amb
pedres precioses o semblant.
D’esquerra
a dreta, al muntant de l’esquerra trobem inclosos dins els rombes, unes fulles
trilobulades com flors de llis molt estilitzades; en el central pinyes i, en el
tercer un altre cop flors de llis molt estilitzades. En el mateix sentit, però
en el muntant de la dreta, es tronen a repetir els mateixos motius de flor de
llis, pinyes i flors de llis, donant al conjunt una marcat sentit de simetria.
El
conjunt respira un esperit molt inspirat pel sentit ornamental o decoratiu, en
el qual la figuració és del tot absent. Respon a un model força simplificat que
ja van descriure Puig i Cadafalch, Falguera i Goday en el seu treball L’arquitectura romànica a Catalunya,
quan parlaven de les grans portalades romàniques de la Catalunya oriental
durant el segle XIII.
Segons ells aquest primer grup es desenvolupa a partir de les portades de
L’Anunciata i dels Fillols de la Seu Vella de Lleida, Agramunt, catedral de
València, Cubells, Xixena, etc, que tindrien el seu precedent llunyà en la
portada de la catedral de La Seu d’Urgell.
Es caracteritzarien aquestes portades per una gran composició arquitectònica,
que pot ésser confós per una gran profusió dels elements ornamentals i de les
motllures, que arriben, en certs casos a donar un aspecte molt abarrocat als
conjunts. Un altre fet que caracteritza aquest grup de portades és la
importància que assoleixen les arquivoltes i muntants que donen com a resultat
unes portades amb molta potència, ultrapassant en la majoria dels casos la
mateixa dels murs de la façana en la qual es troben inserides. Les arquivoltes
de cada portada acostumen a ser totes elles diferents entre si, i els elements
ornamentals més emprats dins el repertori d’aquests artistes són les ziga-zaga,
les puntes de diamant i les arcuacions, aquestes dues darreres presents a la
portada de Sant Pere de Vinaixa.
Dins
aquest grup de l’anomenada Escola de Lleida, la portada de Vinaixa s’ha
d’incloure dins un grup de petites portades que tradueixen el llenguatge
exuberant de les obres anteriorment
esmentades, a un formalisme molt simplificat, més adient al seu més que evident
caràcter rural. Per altra banda també s’ha
de tenir present que aquest petit grup està molt influenciat per
l’austeritat cistercenca. La seva decoració es redueix doncs a un senzill joc de motllures en les
arquivoltes i llaceries planes en els capitells. No ens ha d’estranyar gens
aquesta influència donat que aquests petits temples depenien d’una manera més o
menys directa del monestir de Santa Maria de Poblet. Concretament en el cas de
Sant Pere de Vinaixa, sabem, per la documentació conservada, que el projecte
del temple fou dibuixat (és a dir, realitzat) per un monjo de Poblet que
responia al nom de Fra R. de Lebossa i portat a terme pel mestre R. Piquer de
Balaguer, segon mestre que contractà l’obra, a partir, probablement de l’any
1302. Concretament la façana es completaria, després de diversos retards, l’any
1307, com es desprèn del segon contracte que signa R. Piquer de Balaguer, en el
que es comprometia, entre d’altres coses, a tenir acabats el portal i la façana
abans del juny de l’any següent (1307).
Ens
trobem doncs davant d’una obra realitzada durant la primera dècada del segle
XIV, influïda de manera molt forta per les formes cistercenques, d’estil
romànic, tot i que les dates de construcció s’escauen dins d’una cronologia
totalment gòtica. Es tracta d’un exemplar típic del que hom anomena romànic
d’inèrcia. Aquest es fonamenta en la pervivència de formes pures del romànic,
sense contaminacions del nou estil gòtic que es
trobava ja plenament desenvolupat.
