La portada de l'església de Sant Pere de Vinaixa

L’església de Sant Pere de Vinaixa conserva en el mur de ponent, als peus del temple,  una portada amb diversos elements de decoració escultòrica. Aquests es concentren en l’arquivolta central, el guardapols, imposta i capitells.

Façana de l'església de Sant Pere de Vinaixa

Font: http://vinaixa.ddl.net/?ap=czo1OiJsbG9jcyI7&ida=czozOiIxMDkiOw==&ids=czoyOiI3MSI7

Es tracta d’una portada d’arc de mig punt amb tres arquivoltes  i els seus respectius muntants amb sengles capitells i columnes.

La decoració de l’arquivolta central és un senzill motiu ornamental d’arcuacions lleugerament apuntades, sense cap tipus de filigrana.

Tant el guardapols com la línia d’imposta que recorre la part superior dels capitells d’ambdós costats, presenta ornamentació en forma de puntes de diamant amb línies que repeteixen el seu perfil a l’interior de cadascuna de les cares de cada prisma.

Més  treballats són els sis capitells, tot i que també dins un mateix sentit ornamental geomètric, sis per banda, que trobem als muntants. Presenten una estructura d’entrellaços rectilinis que generen espais romboïdals en els que s’inscriuen diversos motius ornamentals, tot amb molt poc relleu, amb un tractament quasi superficial del dibuix. En tots ells les sanefes que generen aquests rombes presenten cercles a imitació d’una cinta amb pedres precioses o semblant.

D’esquerra a dreta, al muntant de l’esquerra trobem inclosos dins els rombes, unes fulles trilobulades com flors de llis molt estilitzades; en el central pinyes i, en el tercer un altre cop flors de llis molt estilitzades. En el mateix sentit, però en el muntant de la dreta, es tronen a repetir els mateixos motius de flor de llis, pinyes i flors de llis, donant al conjunt una marcat sentit de simetria.

El conjunt respira un esperit molt inspirat pel sentit ornamental o decoratiu, en el qual la figuració és del tot absent. Respon a un model força simplificat que ja van descriure Puig i Cadafalch, Falguera i Goday en el seu treball L’arquitectura romànica a Catalunya, quan parlaven de les grans portalades romàniques de la Catalunya oriental durant el segle XIII. Segons ells aquest primer grup es desenvolupa a partir de les portades de L’Anunciata i dels Fillols de la Seu Vella de Lleida, Agramunt, catedral de València, Cubells, Xixena, etc, que tindrien el seu precedent llunyà en la portada de la catedral de La Seu d’Urgell. Es caracteritzarien aquestes portades per una gran composició arquitectònica, que pot ésser confós per una gran profusió dels elements ornamentals i de les motllures, que arriben, en certs casos a donar un aspecte molt abarrocat als conjunts. Un altre fet que caracteritza aquest grup de portades és la importància que assoleixen les arquivoltes i muntants que donen com a resultat unes portades amb molta potència, ultrapassant en la majoria dels casos la mateixa dels murs de la façana en la qual es troben inserides. Les arquivoltes de cada portada acostumen a ser totes elles diferents entre si, i els elements ornamentals més emprats dins el repertori d’aquests artistes són les ziga-zaga, les puntes de diamant i les arcuacions, aquestes dues darreres presents a la portada de Sant Pere de Vinaixa.

Dins aquest grup de l’anomenada Escola de Lleida, la portada de Vinaixa s’ha d’incloure dins un grup de petites portades que tradueixen el llenguatge exuberant  de les obres anteriorment esmentades, a un formalisme molt simplificat, més adient al seu més que evident caràcter rural. Per altra banda també s’ha  de tenir present que aquest petit grup està molt influenciat per l’austeritat cistercenca. La seva decoració es redueix doncs  a un senzill joc de motllures en les arquivoltes i llaceries planes en els capitells. No ens ha d’estranyar gens aquesta influència donat que aquests petits temples depenien d’una manera més o menys directa del monestir de Santa Maria de Poblet. Concretament en el cas de Sant Pere de Vinaixa, sabem, per la documentació conservada, que el projecte del temple fou dibuixat (és a dir, realitzat) per un monjo de Poblet que responia al nom de Fra R. de Lebossa i portat a terme pel mestre R. Piquer de Balaguer, segon mestre que contractà l’obra, a partir, probablement de l’any 1302. Concretament la façana es completaria, després de diversos retards, l’any 1307, com es desprèn del segon contracte que signa R. Piquer de Balaguer, en el que es comprometia, entre d’altres coses, a tenir acabats el portal i la façana abans del juny de l’any següent (1307).

Ens trobem doncs davant d’una obra realitzada durant la primera dècada del segle XIV, influïda de manera molt forta per les formes cistercenques, d’estil romànic, tot i que les dates de construcció s’escauen dins d’una cronologia totalment gòtica. Es tracta d’un exemplar típic del que hom anomena romànic d’inèrcia. Aquest es fonamenta en la pervivència de formes pures del romànic, sense contaminacions del nou estil gòtic que es  trobava ja plenament desenvolupat.

---